Vicent assegura que “la necessitat d’una renovació és un sentiment extraordinàriament compartit”

 “La idea d’Universitat que propugnava la candidatura de la professora María Antonia García Benau i la que nosaltres volem són universitats molt semblants”, ha afirmat aquest divendres el candidat a rector Vicent Martínez, qui ha destacat que després dels contactes mantinguts amb la catedràtica d’Economia i amb membres de la seua candidatura, “hem arribat a acords que impliquen que tots apostem per un canvi”. Uns acords, ha indicat, que s’han plasmat en la incorporació, com a candidat a vicerector de Professorat, del catedràtic Vicente Roca, exdegà de la Facultat de Ciències Biològiques, a la candidatura que ara concorre col·lectivament a les eleccions.

 Durant un acte celebrat en la Facultat d’Economia, amb el qual ha tancat la campanya electoral en el campus de Tarongers, Vicent ha ressaltat que “la gent que tinga sentits per a escoltar i ulls per a llegir descobrirà que, en el correu remès per María Antonia a la comunitat universitària, hi havia una aposta claríssima per la renovació, per molt que ara uns altres puguen dir altres coses”. En aquest sentit, el candidat a rector ha asseverat que “el canvi segur pel qual hem apostat està molt més a prop perquè implica a molta més gent vàlida que ha decidit participar en eixe canvi”.

 

El continuismo provoca desconnexió

La incorporació del professor Roca a la seua candidatura, -ha significat Vicent-,  demostra la capacitat del seu equip d’atraure noves persones i idees identificades per dur a terme el canvi necessari i segur que reclama la Universitat de València. Així, ha assenyalat que durant les converses mantingudes amb l’equip de García Benau després de la jornada electoral del 22 de febrer, les discussions apareixien com a èmfasis diferents d’un mateix projecte, i ha posat com a exemple la idea de la internacionalització de la Universitat, en la qual curiosament tots dos havien cercat i oposat en la Facultat d’Economia els seus candidats a vicerectors de Relacions Internacionals. En el cas de la ja excandidata, a la professora Trinidad Casasús, i en el seu, al professor Fidel León.

 

Suport majoritari del PAS i del PIF

 “Encara que creiem que hem guanyat en tots els col·lectius en la suma dels vots pel canvi”, ha agraït particularment el suport majoritari rebut per part del personal d’administració i serveis, en considerar que el seu programa és el més adequat per a transformar la Universitat en una institució moderna i competitiva. En aquest sentit, Vicent ha reiterat les seues propostes dirigides al PAS de reconeixement dels seus drets, de les seues possibilitats i de les seues situacions personals, com el compromís d’una reducció horària als majors de 60 anys, “una mesura –ha dit- en vigor en la Universitat d’Alacant que la nostra no aplica, no perquè és legalment impossible, sinó perquè senzillament no vol”.

 També s’ha congratulat del suport rebut per part del personal investigador en formació, “que demostra que està amb nosaltres la gent que pensa en el futur de la institució”, un fet que ha considerat “crucial”, perquè davant l’envelliment del personal de la Universitat, “hem de realitzar una aposta per la gent jove”.  

 Després d’assegurar que els ajudants doctors són el futur de la Universitat, ha demanat un repartiment equitatiu de tasques per al personal investigador en formació, “perquè una universitat diversa com la nostra ha d’entendre que han d’existir elements de compensació”, i ha propugnat que el PIF estiga repartit entre les grans àrees que realitzen investigació.

 

Una política basada en la precarització 

Respecte al col·lectiu de professor associat, ha tornat a qualificar de “frau de llei” l’ús que s’ha fet d’aquest col·lectiu per la seua utilització per a baixes maternals o docència estructural “d’una manera exacerbada i sense cap justificació”. També ha mostrat la seua sorpresa per la reacció de l’altra candidata, “perquè quan pose els nombres sobre la taula, solament parla que si són falsedats, però no contraresta eixes xifres”. Així, ha explicat que si en la Universitat d’Alacant el nombre d’associats s’ha mantingut constant en els últims cinc anys en al voltant de 950, “nosaltres hem incrementat eixe nombre en un 30% i hem passat de 900 a uns 1.300, la qual cosa és una barbaritat”.

 Finalment, i després de denunciar l’oblit en la captació de talent estable extern i defensar “una universitat internacional competitiva”, ha mostrat la necessitat de revertir la política de personal basada en la precarització i ha apostat per cercar solucions realistes dins del marc legal, “que suposen una millora de les condicions de treball de les persones i, sobretot, una política de personal raonable”.

 

Vicent, durant l’encontre en la Facultat d’Economia