EL CANVI SEGUR. Programa electoral


LA UNIVERSITAT
DE LES PERSONES
PERSONAL DOCENT
I INVESTIGADOR

En l’actualitat, i com a conseqüència d’una política de professorat poc eficient, mantinguda precisament durant aquests últims vuit anys, la Universitat de València presenta una plantilla de personal amb vinculació permanent amb una edat mitjana de més de cinquanta anys. Paral·lelament, el conseqüent procés de precarització de gran part de la plantilla del professorat sense vinculació permanent (penseu en l’ús fraudulent i generalitzat de la figura del professor associat) ha consolidat en el seu si un sistema de desigualtat inacceptable que llasta o impedeix el recanvi generacional adequat. No es justifica que es dediquen associats a les necessitats docents estructurals, o com única resposta davant situacions de dèficit previsibles, ja que perverteix aquesta figura de professorat, tan fonamental en algunes àrees. Aquest cúmul de circumstàncies exigeix amb urgència el disseny de mesures que permeten anar corregint la situació actual.

D’altra banda, el professorat s’ha vist immers en un procés d’adaptació al nou sistema de dedicació docent, que sobrepassa els límits raonables per garantir una docència de qualitat, compatible amb la investigació i la necessària innovació a l’aula, i que no reconeix l’esforç que suposa per al professorat la burocratització excessiva que estem sofrint. A això s’afegeix que encara no s’ha materialitzat l’eina que permeta analitzar la dedicació integral del professorat (Docentia), la qual cosa comporta la falta de reconeixement, per part de la institució, de gran part de les tasques que desenvolupa el PDI en l’àmbit de la pròpia docència, la investigació, la gestió, la transferència i la difusió cultural i científica.

Per resoldre aquests problemes, proposem 8 mesures:

22. Establir una política de dotació de places adequada, que permeta:

• Prioritzar sempre la creació de places pròpies per cobrir les necessitats estructurals i evitar l’ús de la figura del professor associat amb criteris econòmics i no acadèmics.
• Rejovenir la plantilla dels departaments d’una manera gradual i programada per solucionar el desequilibri actual.
• Evitar la precarietat del col·lectiu d’associats, de manera que la Universitat siga un exemple de dignitat laboral.

23. Estabilitzar el professorat amb contractes precaris. Els departaments, els centres i el Rectorat han de fixar una sèrie de criteris ferms i ben definits per dur a terme una política racionalitzada de personal docent i investigador, que atenga l’especificitat de cadascuna de les àrees de coneixement de la nostra Universitat i permeta l’estabilització i la promoció del professorat.

24. Establir un límit màxim de 240 hores de docència anuals per al PDI en general, reduint aquest màxim per al professorat ajudant doctor i contractat doctor, a fi de mantenir la qualitat docent, evitar desigualtats i facilitar que el PDI desenvolupe una activitat investigadora adequada a la seua situació. Aquest és un objectiu prioritari a aconseguir durant el període de la legislatura si aquesta candidatura arriba al Rectorat. La docència (hores de dedicació presencial o virtual) no haurà de ser considerada com un element de “càrrega” o “alliberament”, si s’escau, i haurà de tenir un límit consensuat pels òrgans de la Universitat, deixant espai de dedicació a tasques d’investigació, gestió i difusió del coneixement.

25. Consensuar i implementar el pla de reconeixement integral de la dedicació del professorat, amb el compromís de la seua revisió periòdica per millorar-lo i adaptar-lo als canvis.

26. Vetlar perquè el personal docent/investigador en formació (PIF) reba el tracte més just i igualitari. Es vetlarà perquè es complisquen les condicions dels seus contractes i perquè reben la millor formació per al seu futur investigador i docent. Ací s’inclou la possibilitat d’impartir fins a un màxim de dotze crèdits docents segons el tipus de contracte de què gaudisquen, i regular alhora els criteris d’assignació d’aquesta docència i establir un itinerari de formació docent..

27. Implementar la figura del professor mentor, aplicable als professors de major edat i experiència docent, que serviria de guia en la formació docent dels nous professors, amb un reconeixement adequat d’aquesta funció.

28. Consensuar l’avaluació de la qualitat de l’activitat investigadora, que s’ha d’adaptar a les diverses àrees de coneixement. Els indicadors de qualitat (nombre d’articles, cites, índex H, etc.) s’han d’utilitzar de manera raonable, sense convertir-los en valors absoluts i utilitzant procediments bibliomètrics i d’avaluació seriosos. Ens semblen molt adequats els principis de la declaració de San Francisco (http://www.ascb.org/dora/), que caldria tenir en compte en els processos d’avaluació.

29. Oferir un pla de conciliació i coresponsabilitat de la vida laboral i familiar, destinat a afavorir els horaris dels membres del PDI amb familiars menors, majors, malalts o amb diversitat funcional al seu càrrec. Per facilitar aquesta conciliació, es proposa oferir nous serveis com ara guarderia, centre de dia per a persones majors i atenció específica a les persones amb diversitat funcional

La Universitat de València no ha de perdre de vista que les seues funcions principals són la docència i l’especialització, la investigació i la transferència de resultats científics, així com la vertebració d’un espai de cultura i difusió des de i cap a la societat valenciana. A fi d’assegurar que aquestes tasques es duen a terme en les millors condicions possibles, oferim les propostes següents.